Caminava. Estava neguitós. El bosc el calmava. Va sentir estranys sorolls darrere seu; venien de dalt de l’arbre. Va engegar a córrer. Va ensopegar amb una gruixuda arrel d’un arbre frondós i es va precipitar al buit.
Mentre anava caient es va aproximà a la carretera, on tornaven a passar camions; aleshores va témer per la seva vida. De cop i volta, va adonar-se que baixava amb més lentitud. Quan va mirar amunt, no s’ho creia: estava subjectat per un paracaigudes!
De tanta emoció com va sentir, va perdre el món de vista. Es va adonar que sobrevolava un desert la vegetació del qual era més aviat escassa. Una ràfega de vent el va atordir durant uns instants. En recuperar-se, es trobava saltant d’arbre en arbre mitjançant unes lianes. Es va sorprendre molt quan va observar que un goril•la el saludava amb molt d’afecte.
Aquell soroll cada vegada se li feia més familiar. RING – RING, RING – RING. Era hora de començar un nou dia.
Maria Basora i Júlia Carbonell
Stalingrad, d’Antony Beevor
Hace 16 años
0 comentarios: