Secundària Betlem

Estava a punt d’adormir-se quan li va semblar sentir un soroll; va aixecar-se del llit i es va seure a l’espera del pròxim soroll. En sentir un fort cop a la finestra, va agafar el bat de beisbol i, decidit, encara que atemorit també, va baixar les escales. Es va emportar un ensurt en trobar-se el jardiner, que s’anomenava Ernest, que ja havia acabat la seva jornada. En veure que les seves sospites eren errònies, va decidir tornar-se’n al llit. La nit era llarga i l’homenet no aconseguia adormir-se. Sentia passes, cops i veus al seu voltant. Veia ombres a través de la finestra, però li faltava valor per aixecar-se a veure què passava. Finalment, va baixar amb precaució i sense fer cap mena de soroll. Algú estava remenant el seu despatx i el terra del saló era ple de paperam. Va decidir engegar el llum i preguntar-li què era el que feia. L’home desconegut li va dir que necessitava trobar urgentment un document, ja que s’hi jugava la pell. L’homenet es va posar al seu lloc i va fer-se fonedís per no molestar; així que novament va pujar cap a la seva habitació.

Berta Bonastre i Mireia Jiménez