Secundària Betlem

Quan jo era petit, d’uns tres anys més o menys, anava a una escola de monges. En aquella escola resàvem abans de menjar i dèiem: “En el nombre del Padre, del Hijo, del Espíritu Santo,. Amén”. I coincidia que, quan dèiem “espíritu” ens tocàvem l’espatlla. Un dia arribo a casa i dic:
-Mama, em fa mal l’espíritu.
I ma mare em va dir:
-L’espíritu? Què és això?
I li vaig dir:
-Doncs, l’espíritu!
Ma mare va anar a parlar amb el meu pare tota preocupada. Van donar-li voltes i voltes pensant: quines coses li ensenyen en aquesta escola? I al final van decidir parlar amb el meu germà Pol. Ell els ho va explicar tot. Des d’aquell dia, els meus pares, cada cop que hi pensen, riuen.

Arnau Garcia Reig


Un dia, els meus cosins mexicans, una amiga i la meva família vam anar al Parc Nacional dels Everglades, a Florida. Aquell dia havíem anat a celebrar l’aniversari de la meva germana gran. Portàvem un pastís de xocolata però la nevera portàtil se’ns havia trencat: el pastís estava desfet. Quan vam arribar, vam deixar el pastís en una taula i vam anar a veure si trobàvem cocodrils. De cop i volta, va sortir un corrent d’aigua i va anar directe cap al pastís. Tots set vam córrer cap a fora i tots els pares van començar a agafar tot el que podien i sortírem corrents. Sort que ens havien promès que els cocodrils no sortirien de l’aigua!

Ruth Viader Garcia de Mendoza


Quan jo era petitet i vivia a Barcelona, era una mica trapella. Un dia em vaig passar una bona estona traient les cassoles, paelles, plàteres i tota mena d’estris de cuina dels seus respectius calaixos.

Josep Carreras Ballvé


Quan era petita, la meva mare, sempre que feia pipi a l’orinal, aplaudia per ensenyar-me. Un dia vaig anar a ma mare i li vaig dir: Mama, nena guapa, ha fet pipi a l’orinal! La mare em va dir: Anna, carinyo, on has fet el pipi? Jo vaig obrir l’armari on hi havia una glaçonera; aleshores ma mare va dir: Anna, això no és l’orinal, és per posar glaçons! Però jo em vaig quedar igual.

Anna Aguilà