Mare, per què sempre que passa una cosa dolenta hi ha gent que sospita d’altra gent que no és del seu color o és nascuda en un altre lloc? I en canvi no sospita del pare, de tu o de mi? Perquè som de color blanc? O perquè no venim de cap altre país? Per què, mare?
Però si aquesta gent ha de patir per moltes raons! Ja sigui per la manca d’aigua o senzillament perquè els seus fills es moren, ja que no els poden nodrir bé! I només vénen al nostre país a la recerca d’una millora social i econòmica per a les seves vides!
Mare, segurament et preguntaràs qui m’ha ensenyat aquestes coses, però no cal ser cap geni per saber-les. És un tema que apareix en mil titulars dels diaris que llegiu tu i el pare, i una persona, només pel fet de ser-ne, ja ha de saber que al món el més important és respectar els altres sense tenir en compte la cultura, la raça o la religió d’aquella persona: tots som diferents els uns dels altres però ens uneix el fet de ser persones i tenim uns deures que hem de complir, però cal tenir present que també tenim uns drets que han de ser respectats.
Oi que tinc raó, mare?
Clàudia Querol
Stalingrad, d’Antony Beevor
Hace 16 años
0 comentarios: