Secundària Betlem

El meu avi Enric va saber desenvolupar en mi una immensa curiositat per la cultura en general i, sobretot, per la cultura catalana. Recordo amb molt d’afecte els llibres de temes molt diversos que em deixava llegir a la seva biblioteca o els mateixos llibres juvenils que em regalava pel meu sant o per Reis, per exemple; a més, ell estava subscrit a La Vanguardia i amb aquest diari em vaig acostumar a la premsa. Era un home molt culte, un home molt pacient i molt sensible a la diversitat cultural; col•laborava amb diverses associacions humanes. El seu record seguirà viu dins meu per sempre.

Una de les coses que més em van impactar al seu moment, va ser la seva capacitat per fer-me arribar la idea que la llengua és un conjunt d’elements amb què es pot jugar. Assegurava atacant la meva innocència que el català era l’origen de moltes altres llengües i jo escoltava encisat tots els exemples, molt graciosos, que em recitava per subratllar el tema. Durant un bon temps, jo li demanava que me les tornés a dir, totes aquelles frases grotesques, fins i tot quan ja havia ensumat que tot plegat constituïa una broma del meu avi; i és que ell li donava una entonació que presumptament era la pròpia dels francesos, italians... Encara recordo algunes de les seves frases. Si saps català, sabràs parlar llatí! Ah, sí? Fixa’t, si no: “Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis”. I també l’italià! “S’alça la matina, carquinyoli, fa un xarel•lo amb allioli”. I el francès! “És que sé que compra pa un bon xaval a punt de suar”. I el rus! “Les carxofes de Polop, quan bullen fan xop-xop”. I també el portuguès! “A peresa no el guanyeu, mai en Sam va dur un bonítol”. Aleshores, jo em desmuntava literalment de tant riure, perquè la meva imitació sonava molt diferent a la seva proposta. Però ell seguia. I també sabràs parlar xinès! “En quin tinter té tinta en Ton?” I l’àrab, fins i tot! Què? “I la Lilí me li va dir que bufar fi no feia fort ans de xalar a la babalà”. Que en saps cap de frase en japonès? I tant! “Fugi, mare! Poc hi ‘nava amb una saca”. Havia pensat que el podria enxampar, però sempre tenia una resposta.

El meu avi també sabia un grapat d’embarbussaments. Li agradava demanar-me que els digués “més de pressa”, “més ràpid”. Aleshores, corria el risc de descontrolar-me del tot... i també de riure a cor què vols al costat del meu avi.
Us en poso alguns a continuació, per si voleu practicar una mica:
“Paula para la taula, para-la bé que el pare ja ve”.
“Senyora, diu la senyora si s’enyora de la senyora. No, senyora, digui-li a la senyora que aquesta senyora no s’enyora de la senyora”
“Qui roba una arrova de roba no roba ‘arrova, que roba la roba”.
“Si hi ha neu, no hi aneu”.
“Si un enrajolador de rajoles enrajola amb rajoles desenrajolades, l’enrajolat es desenrajolarà aviat, per haver estat enrajolat i desenrajolat tants cops que gairebé ni rajoles d’enrajolat desenrajolat no semblaven”.
Ja teniu unes frases per practicar. Ara bé, recordeu que l’alegria i el bon humor ha de ser una condició indispensable per a tot aquell que juga amb la nostra llengua.

Per: Manel Font Oller