Secundària Betlem

Hi ha vegades (després de fer un gran esforç visual) que tens la vista un pèl ennuvolada i, si veus molts colors junts, també veus com s’uneixen en un de sol, sempre i quan deixis descansar la vista en ell. Bé, vaig a explicar el que em va passar. Era una tarda solejada, després d’una llarga jornada escolar, que m’havia produït una gran fadiga visual que em feia veure-ho tot boirós. En acabar els deures, vaig pujar a l’estudi (on hi tinc un ordinador). Com que a mi no m’agrada la calor, vaig obrir els dos finestrals perquè s’airegés l’estudi. Mirant per la finestra, vaig mirar cap a l’enorme teulada verda del davant de la meva casa (on sempre hi ha molts gats siamesos). Vaig fixar-me en un d’ells i a l’instant ell em va mirar fixament a mi i la meva vista es va tornar borrosa i llavors vaig veure el següent: els ulls del gat es van tornar completament blaus i es van fer molt més grans; el nas va desaparèixer i al seu rostre (completament negre) es dibuixaven els trets d’una cara demoníaca, la mort mateixa m’estava mirant. Aquell gat no deixava de mirar-me fixament i jo, com més el mirava, més el temia; però alhora sentia curiositat per seguir veient aquella cara. Així que vaig seguir mirant i no em creia que una cara així em pogués mirar. Vaig girar-me breument, per recuperar la vista del tot i vaig tornar a girar-me a poc a poc cap a la finestra: aquesta vegada tenia la vista bé i... no vaig veure res, només la teulada! El gat havia desaparegut! Com si no m’hagués passat res, vaig deixar de mirar per la finestra i vaig engegar l’ordinador.


Mar Munné