Secundària Betlem

Ahir, mentre estava de cacera, vaig poder divisar dos joves que, corrent, travessaven el bosc. feien tota la pinta d’estar enamorats. Vaig alçar el cap en direcció cap al cel i vaig udolar. Al mateix temps, un tro va silenciar-me. Els joves es van aturar i van observar-me esporuguits. A l’instant, van arrencar a córrer. Jo no tenia cap intenció d’atacar, però, encuriosit, els vaig seguir. Van córrer mentre jo els seguia, fins que van arribar al llac. El cel s’havia tornat roig, així com els trons, llamps i la pluja que desprenia, de tal manera que les aigües del llac reflectiren la vermellor extraordinària del cel; semblava que la fúria de Déu transformés la terra. Els dos joves, atemorits, s’abraçaren i lentament els seus peus es van arrelar i quedaren fixos amb sorpresa de tothom. Però jo veia que se sentien contents d’estar, per fi, junts per sempre. I l’influx del desig de la permanència de l’amor es va materialitzar i unir per sempre més.

Mar Munné i Berta Viader
2n d’ESO