-No vull, mare! Si me’l poso , no es veurà la samarreta nova.
-Però si estem a ple hivern! No siguis tan presumit, que passaràs fred!
L’adolescència és així, encara que estiguis a punt de morir congelat, sempre has d’ensenyar els teus pantalons nous o la samarreta d’aquella marca tan cara o els talons que més t’agraden i que, sense cap dubte, estan més de moda.
En aquest cas, en Pep havia comprat, amb els seus estalvis, una samarreta dels Rolling Stones que des de feia temps havia clissat. Havia quedat amb la colla i estava seguríssim que causaria sensació. Però la seva mare li deia que havia de posar-se l’abric. En aquell moment va tenir una idea: “aniré amb l’abric una estona perquè la mare pensi que el porto posat, i quan giri la cantonada me’l trauré!” Així ho va fer. Va estar tota la tarda sense abric i tothom va parlar de la seva samarreta i, resumint, va ser una tarda d’allò més divertida. A més, la noia que li agradava va demanar-li que quedessin un altre dia per anar al cinema! Però hauria d’haver fet cas a la seva mare. Va agafar un refredat monumental! Degut a això, no va poder quedar amb la noia que li agradava.
Com es va penedir de no haver-se posat l’abric! Si no hagués fet, hauria pogut anar amb la noia al cinema i segur que s’ho haguessin passat d’allò més bé! Ara ha après una lliçó molt important: farà cas a la seva mare abans de sortir al carrer. Que n’era de sàvia, la mare!
Ma Lluïsa Ramos i Víctor Gallego
4t d’ESO
0 comentarios: